Potser és millor la violència que no pas la inèrcia. Aquest dubte percudeix, com un cop de puny al ventre, la consciència del lector de La taronja mecànica. Alex i la seva colla viuen en una època inconcreta, un futur similar als malsons d'Orwell i d Potser és millor la violència que no pas la inèrcia. Aquest dubte percudeix, com un cop de puny al ventre, la consciència del lector de La taronja mecànica. Alex i la seva colla viuen en una època inconcreta, un futur similar als malsons d'Orwell i de Bradbury, regit per una mena de forma fossilitzada de democràcia i una divisió equilibrada del món en blocs. Tothom té obligació de treballar i els adolescents es troben en bars on prenen combinats de llet amb alcohol. La seva gran diversió és aixafar la colla rival. Per sentir-se viu, Alex tria el mal com a única forma d'evidenciar la voluntat.
La taronja mecànica, duta al cinema per Stanley Kubrick amb gran èxit, és una de les obres més emblemàtiques de les darreres dècades.
Em va agradar molt, no he vist el film, perque crec que no m'agradaria. Em va cridar l'atenció el "slang" que s'inventa l'autor. Molt interessant, però la tesi és discutible.
Sabies que la traducció "Naranja" és un error? L'original és "Clockwork Oranje", que no "Orange". "Oranje" és, en belga o flamenc o holandés, ara no ho record, "Home". Així que la traducció hauria d'haver estat "L'home mecànic". Però tant se val, que qualsevol rectifica a aquestes alçades...